a un pas!
juny 15, 2009
Ja fa temps que tinc ganes de plasmar això aquí. Oh i tant!, i quan hi penso, hi penso però no ho faig. I estàs a la piscina i et ve la frase de nou i avui, per fi!, per fi puc dir que gairebé ho he entès:
‘Míriam, a veces en esta vida para ganar hay que perder‘, semblava més fàcil he de dir, i m’ha costat i molt!, però crec que estic a un pas, molt petit ja, de fer-m’hi a la idea. Ja està, ho he acceptat, sin más!, i ara que he deixa’t de mirar enrere, he passat moltes pàgines i de cop i volta com a regal inesperat tot es regularitza al meu voltant i començo a guanyar i molt més del que m’esperava, guanyar i sorprendre’m amb mil coses i sobretot amb un somriure que no s’esborra. Ja era hora de que ho entengués, però suposo que hi ha processos en aquesta vida que duran un temps, però són processos que s’han de passar, que et traslladen d’un estat a un altre, d’una Míriam a una Míriam’, amb plus per tu, un plus molt personal de valor incalculable. Que ja està, que es tanca un cicle important que suposava petits semicicles i ja està.
I quan ho entengui del tot és la senyal de que tot això, s’acaba, pq això ja no té sentit, és la fi d’una era, l’inici ‘in crescendo’ d’una altra.
El barco de chanquete
juny 8, 2009
Les bones iniciatives mereixen un aplaudiment, clar que si! Es per això que avui us dono a conèixer el concurs de Dondeviventusvacaciones, blog con col·laboro. Tanta crisi, tanta crisi i la gent no marxa de vacances, doncs segur que de gratis marxem tots, no??, doncs gràcies a aquest blog, podeu guanyar una setmana gratis per a dues persones a Nerja, a vivir un verano azul!
Tan sols heu de seguir aquest link, fer un comentari a l’entrada i creuar els dits!
Sort!
pd: Nerja és el poble on es va rodar ‘verano azul’… de ahí lo del barco
l’amor no són 0 i 1
maig 26, 2009
… són les restes del sopar de la nit anterior posades creativament i amb imaginació a tuppers i gatets com aquests…
if you leave it alone…
maig 25, 2009
La setmana passada tenia els ulls posats en un esdeveniment: el concert dels Wave Pictures, perquè crec que he arribat a un punt on m’hauria de preocupar i tot de ‘lo‘ fan que arribo a ser. I va ser genial, BRUTAL, tot: sortir a corre-cuita de casa el dia que el Barça (ja guanyador de lliga) juga al camp-nou (tota una anada d’olla que demostra lo novata que sóc com a veïna de Les Corts). Correr fins a morir i pillar un taxi a l’avinguda Josep Tarradelles i arribar a l’Apolo on per sort m’esperaven a la cua (que sinó ens quedem sense entrades!). I els Wave… i els mil LP que van tocar, em sembla que vaig plorar i molt, en una cançó especialment i potser és millor que no toquessin una altra cançó, que sinó ja… a moco tendido!
en el fons ho sap tothom però no ho diu ningú:
If you leave it alone…
It gets sweeter and simpler and softer
and slower and younger the longer
you leave it alone
* And for each dear black sentence a sheer lack of tears
No I don’t want those words back I don’t miss those years
But if I could hold your knees again, under my chin again
If I could kiss your nose us both brittle and thin again
Maybe then baby then I could get light again
Maybe then baby then I could get light again
If I could kiss your toes
Kiss your ribs, kiss your fingers
Well maybe then baby then I could get light and then
I would be liked, I would be liked, I would be liked, I would be liked
Oh but, If you leave it alone
If you leave it alone
If you leave it alone
:’)
Un gran poder conlleva una gran responsabilidad
maig 18, 2009
… o això és el que sempre li deien a Spiderman, gran heroi entre els superherois. Gran poder l’aràcnid. I recordo un paràgraf increïble del l’últim llibre de Kiko Amat, sí, Rompepistas i diu així:
‘La verdad es que preferiria no tener razón, pero la tengo. Por una vez que no la quería, la tengo de forma incontrovertible y sin posibilidad de devolución. Qué asco de vida, ésta. Qué asco de moraleja. Una frase para contarles a mis nietos, una frase de sabiduría adquirida a puñetazos:A veces, tener razón és lo de menos. A veces, ganar en discusiones es lo último que quieres hacer. Ahora tengo razón, y no tengo a Carnaval. Ni obviamente, a Clareana. Felicidades, tío.’
Hup, Holland, hup!
maig 6, 2009
… això és el que solien cantar als mundials del 2006 els holandesos, els mundials que jo estava allà d’Erasmus. I quan marxes, dius: ‘hi tornaré’, però llavors no té sentit tornar si allà no hi són aquelles personetes. Doncs per coses de la vida, ara, tres anys més tard, hi tornes perquè resulta que algunes personetes hi són i això no te preu. Senyores i senyors us presento un dels millors parcs del món, el de la foto, a Groningen, no dic el nom, perquè és molt difícil d’escriure!
I aquí una foto del que s’ha fet de la meva residencia: res, no s’ha fet res!!, més aviat s’ha desfet i ja ho sabia, però es que veure-ho va ser com si et clavessin l’objecte més afilat del món al cor, mare meva!, gallina de pell!, que jo vivia aquí! En fi, és una metàfora prou clara, ara bé, els records i els amics segueixen molt més enllà d’aquell edifici expandint-se per països i histories, i això és preciós i els retrobaments són genials i tot i que ara mateix estigui una mica trista (o melancòlica) només puc dir: I love you all, guys!: whenever, wherever you are always welcome!
he is right
abril 26, 2009
No és bo córrer per la vida. Hi ha coses que senten més que fatal, fatalíssim, una merda, vaja! Després de tenir una altra ressacaquetecagues, no tan bèstia com l’altra, anem millorant!, és hora de fer un ‘alto en el camino’, parar i ja està, frenar, parar, stop, no és pas tan difícil, ja ho crec que no ho és!, només cal afluixar i punt.
Perquè en el fons ell té raó: we are not in a hurry, Míriam, are we?, i és capaç de fer-me fotos com aquesta en dies de profunda i aclaparadora ressaca… un, dos, tres, quatre: HOLANDA, we’re coming up!
i arriba un dia…
abril 21, 2009
com volent dir: …que sa vida és un teatre que sa diu felicitat, primavera i trinaranjus…, i aquest dia entrevistes a en Joan Miquel Oliver i només de pensar-ho encara et tremolen les cames!
El Mai a la vida entrevista en Joanmi, podeu escoltar aquesta entrevista, feta per l’Andreä Valverde, l’Arnau Sabaté i una servidora, Míriam Gómez, en aquest article del blog o com sempre al nostre perfil d’scannerfm.
aish Joanmi, joanmi…
Foto: Andreä Valverde i el seu ‘peaso‘ iPhone!
Mai a la vida + El petit de Cal Eril!
abril 9, 2009
Doncs que els del Mai a la vida, fans de tot allò que comença per F, com el FOLK (malpensats), muntem una (de grossa) a l’Heliogàbal.Tot plegat és aquest proper dissabte dia 11 d’abril a les 22h i tan sols val 4 eurillus!!Després els Mai a la vida dj’s!, és a dir folk català de primer, de segon bona música, ja sabeu: els wave pictures, aisshhh’, the four tops… i un llarg i exquisit etc. I per postres… doncs a veure si ens els oferiu vosaltres!, per la F… flam!
Us deixo amb el vídeo promocional de la festa:
On:
Heliogàbal
Ramón y Cajal, 80
08012 Barcelona
Què, com?
22h El Petit de Cal Eril! + Mai a la vida dj’s
Hi haura pomes, gent guapa, i moltes F’s!
Pd: a mi per exemple m’encanta la Fórmula 1 i clicar F5 reiteradament!
Final Feliç
abril 2, 2009
…ja que parlava de novetats, el meu estimat Joan Miquel Oliver ens ha fet el regal de treure un nou disc, tot un bombonet!!!
Aish… i quin videoclip!
