mindtime

Fa cosa d’un mes vaig quedar amb en Jordi, molts el coneixereu com el meu veí. El Jordi i jo no ens veiem gaire, tot i ser veïns de carrer, el que passa és que com ens coneixem des de fa molt i la confiança fa fàstic, o això diuen, cada vegada que ens veiem és com si no hagués passat el temps (i tots sabem que passa i cada vegada més ràpid). El cas és que en Jordi i jo anàvem una mica perjudicats i em va donar per començar a apuntar paraules a la meva agenda per tal d’escriure something about el que dèiem (sovint m’encantaria escriure en aquells moments, però és impossible) i de fet tinc una llista de temes, gràcies Jordi!, quan esgoti la llista tornem a quedar! (que ja ho he dit, que la confiança fa fàstic!)

En fi… al que anàvem. El cas és que en Jordi em va inspirar o recordar (que ja sabeu que Plató diu que aprendre és recordar en la seva teoria de la reminiscència de les ànimes) em desvio… el cas és que feia temps que volia fer un post sobre l’anglès, sí l’idioma, d’aquest post que faig super injustos i tal.

A lo que vamos…

L’Anglès, com saben els intel·ligents lectors del meu blog, és la llengua de referència del món mundial, que no la més parlada, que és el Xinès mandarí, per coses de la reproducció humana i per allò que diuen els que veuen pelis porno de xinesos, que els xinesos practiquen el sexe com determinats animals de la família dels lepórids (segons la wiki)… i allò que es diu per insultar el membre dels homes occidentals si els hi dius que la tenen com un xino (cançó de Manos de Topo, que podreu llegir, no la trobo per a que l’escolteu on-line, però si voleu escoltar, escolteu aquí algo d’ells).

Sabeu què?… deixarem el post de l’anglès per un altre dia, ara tan sols estic fent publicitat enganyosa, i se’m dona malament, però el post is coming soon… I promise!

I clar, la foto, dins de la coherent incoherència del post, no té cap relació. No té res a veure la ciència amb això, no?