Desprecio, aprecio…

Suddenly something has happened to me, as I was having my cup of tea… canviem tea per coffe i serà del tot cert.

I així, gratuïtament m’ha vingut la següent frase al cap: “No hay mejor desprecio que el no hacer aprecio”, bé, disculpeu-me si la cita no és exactament així, potser ni s’assembla a la realitat, ja us dic, m’ha passat pel cap tal qual.

He provat d’investigar el perquè, o més aviat de quin inhòspit habitacle del meu cervell sortia això… i he pensat en la meva àvia paterna, alies el refranero espanyol… però no em sona que ho digués massa. Llavors he pensat en el meu pare, i és molt probable que m’ho hagi dit en alguna ocasió, però el cas és, que no sé perquè, m’ha passat pel cap i volia deixar-ho aquí, al mindtime, en plan reflexió.

Semànticament parlant Aprecio és, o això diuen els que en saben, i en concret la Real Academia, l’acció i efecte d’apreciar, que és sinònim de reconèixer, estimar, és l’estimació afectuosa per algú. (Això del bilingüisme m’és complicat).

I si busquem Desprecio, trobem que per lògica, tots sabem per a què serveix des-, encara que aquí es perdi la A, i ens quedem amb precio (¿?). Desprecio és desestimació, falta d’apreci, visca la redundància! Però atenció, també vol dir desaire, desdén. I s’afegeix: Circunstancia que puede ser agravante, motivada por la dignidad, edad, o sexo de la víctima (¿?).

Tot això vol dir que no apreciar, no reconèixer, és despreciar i desmerèixer?, no ho sé companys, no hi estic d’acord, sovint és difícil apreciar certes accions, perquè potser no les veiem com un esforç per part dels altres, ara bé, si veus l’esforç, n’ets conscient i no l’aprecies, igual si que podem dir que el mejor de los desprecios es el no hacer aprecio.

Relatiu, com la vida.

Listening to The Cranberries, Animal instinct!

And the thing that freaks me out, Is I´ll always be in doubt!