Cròniques d’una que pretén llicenciar-se

I dic pretén perquè si és al setembre no passarà res, no moriré, algun dia caurà el meravellós resguard, que segur que té pinta de comprovant de pagament amb targeta, no com els de la Blanquerna que es munten uns festivals al Palau de la Música i al Ritz, que flipa Manué! A l’UAB ens donaran un copet a l’esquena i et diran, “apa, aquí ho tens bonica“, i tornaràs a pagar pel títol esperant que sigui l’últim pagament, que això mai se sap.

I em dona per fer cròniques d’ambient:

Eren les 18h, feia una calor horrible, he baixat al badu del costat amb les xancletes de piscina, texans, samarreta de tirants sense sostens i pinça al cap, moníssima! No sabia que acabaria trigant més de mitja hora en comprar un CD!, quines coses.

He entrat al badu, temperatura ambient superior a la del carrer (no sé perquè sempre és així), he preguntat si tenien CD’s, i com sempre m’he explicat: “Si un CD de estos para grabar música o datos, que es redondo y tiene un agujero en medio“, he pogut comprovar que no m’entenien quan el bon home m’ha assenyalat una capça de llumins i m’he recordat a mi mateixa mesos abans  en una situació similar, el dia que vaig anar a comprar condons, on ni van entendre què era un condó, “condones, preservativos, condoms“, vaig dir, ni per a què servia, que tampoc em van entendre. D’això en trec dues conclusions: Els dependents del badu del costat de casa ni escolten música,  ni follen… i he pensat: “qué dur!”

Com que hi ha un altre badu al costat he pensat que podia apropar-m’hi, he anat, he comprovat que tampoc tenien CD’s, però m’han entès, i he comprovat que inexplicablement junt amb els productes de primera necessitat tampoc hi havia condons… i m’ha donat per pensar: “perquè sempre hi ha piles?” He vist que hi havia gelats, i he pensat “doncs ta menges un polo“. I cornetto de vainilla en mà m’he acostat al Open Core. (Un incís: les xancletes de piscina no estan fetes per fer llargs recorreguts!, a mi avui m’ha quedat clar. ) A l’Open Core he trobat per fi un CD, camuflat entre DVD’s i he flipat que em deixessin entrar menjant-me un gelat, però el guàrdia de seguretat estava badallant i exposat al sol, així que jo crec que ni m’ha vist. He pogut comprovar que al Open Core si tenen condons, clar… si es que els del Corte Inglés no són tontos!, merda, aquests eren els del MediaMarkt…

En fi, així estem. És sensacional comprovar que avui estic avançant més que en sis dies, i es que el temps vola! Sóc una dona feliç que espera fer-se un depilao de luz i lucir palmito a les platges que em vulguin acollir. Us aviso, el Sol és meu, gaudiu-ne fins els 30 de juny!, he dit!