Un día de esos* o más sana que una manzana

*que no de estos

Me voy a dar el gustazo de escribir lo que me de en el idioma que me de, lo hace Kevin Johansen mezclando castellano y inglés, lo hacía Mano Negra y lo hace Manu Chao, y también Joan Miquel Oliver en su libro. Voy a parar ya que esto parece una versión de esa famosa canción eurovisiva…

M’ha fet molta gràcia anar caminant cap el metro de Plaça Espanya (no em liaré a explicar-vos el perquè) i anava pensant: ‘sopar amb la Marjori, sopar amb la Marjori’ (que és una antiga companya de feina) i va i baixo les escales i em trobo amb l’Andrés, un excompany de feina de la mateixa empresa, que just anava a currar… i m’ha fet una gràcia incalculable. Llavors he pensat de pensar en un Ferrari, a veure si em queia del cel, però tot seguit he pensat: ‘per què cony vull jo un Ferrari?, no fa bohemi!, i a més no tinc carnet de conduir’. Això del Ferrari és per culpa de l’anècdota que em va explicar la senyora Gisele, en fi… cuentos chinos para niños del Japón.

I fa temps que tinc temps i fa temps que en vull de temps i fa temps que vull posar aquesta cançó al blog, tot i que no pega amb el meu estat d’ànim d’avui, que deu ser que he somiat algo guapíssim que no recordo, però mira, estic de bon humor, avui.si.

Sobre el ‘más sana que una manzana‘ es una frase que em va dir la meva mare al respecte del meu anàlisi complert, quan jo se’l vaig ensenyar amb cara de preocupació, tot i que va fer referència als meus hàbits alimenticis, com tota mare. A mi el que més em preocupava era lo de les possibles varius, i la meva mare em deia que era genètic i m’ensenyava les cames dient: ‘veus?, no estic malament’, i té 60 anys… i que no em preocupés, que caminés i etc. (la meva mare neda com les sirenes i està molt, però que molt bé per tenir 60 anys), i l’altre cosa que em preocupava era lo del bloqueig a la part dreta del cor, es que sona tan malament… indagant per Internet (sempre tan fiable) he descobert que hi ha cors sans així, que hi ha gent que neix així, que no vol dir absolutament res, però que ho he de saber… doncs us copy paste:

[... Para que los ventrículos izquierdo y derecho se contraigan al mismo tiempo, debe propagarse un impulso eléctrico por las ramas derecha e izquierda del haz de His a la misma velocidad. Si existe un bloqueo en una de estas ramas, el impulso eléctrico debe llegar al ventrículo por otra vía de conducción. Cuando esto sucede, la frecuencia y el ritmo del corazón no se ven afectados, pero el impulso se propaga más lentamente. El ventrículo podrá contraerse pero tomará más tiempo en hacerlo debido al retraso del impulso. Este retraso del impulso hace que uno de los ventrículos se contraiga una fracción de segundo más lentamente que el otro.
Los términos médicos para los bloqueos de rama dependen de la rama afectada. Si el bloqueo se produce en la rama derecha, se denomina «bloqueo de la rama derecha del haz de His». Si en cambio se produce en la rama izquierda, se denomina «bloqueo de la rama izquierda del haz de His».
El bloqueo puede ser causado por una enfermedad arterial coronaria, una cardiomiopatía o una enfermedad valvular. Pero un bloqueo de la rama derecha del haz de His, puede producirse incluso en un corazón sano...]

Això ho diu El Texas Heart Institut, alerta!

Potser he d’agrair això que les meves pulsacions per minut siguin 64, casi com Indurain, sense doparse. El meu cor està sa, l’informe diu que el meu risc de patir un infart o una malaltia cardiovascular és més que baixa, almenys en els propers 10 anys… hi ha Míriam per estona. Què hi farem!

Video, video: The dope show de Marilyn Manson.

d, d, d, drugs…

The drugs they say
Make us feel so hollow
We love in vain
Narcissistic and so shallow
The cops and queers
To swim you have to swallow
Hate today
No love for tomorrow