casa
Agost 3, 2008
Hay muy pocas personas que me hagan sentir, no como, sino en casa. Genial saber verlas y rodearse de ellas, no todos somos casa, ni siquiera refugio de lluvias, ni siquiera estancias vacacionales. Me gustan las casas cálidas de piedra y madera, de las que casi ya no quedan.
Me gustaría ser:
De la pareja, la enamorada
De vuestras amantes, la más apasionada
De las despedidas, la última mirada
De vuestras pieles, la más aficionada
De las nubes, la lluvia
De la mañana, el sol
Del amor, la o
Del beso, la saliva
De vuestras historias, la guinda
De vuestros males, la cura
De vuestros deseos, la guía
Y en vuestros domingos, la más anhelada
Ser tan atravesable como el viento y menos, menos volátil…
*La caresse et la mitraille
Et cette plaie qui nous tiraille
Le palais des autres jours
D’hier et demain
Le vent les portera
Noir Desir – Le vent nous portera

Agost 3, 2008 at 10:55 pm
miriam me he puesto muy triste leyendo tu texto
Agost 4, 2008 at 6:17 am
m’encanta el text!
“del amor, quiero ser la o”…grande!
Agost 4, 2008 at 10:33 am
del beso la saliva, no!
asdhfasihfdshdf
los labios!
muamuamuamuamua!!
Agost 4, 2008 at 11:28 am
ruliña! que potito
bicos gordos
Agost 4, 2008 at 7:17 pm
“De las despedidas, la última mirada”
quin text mes bonic!!!
Agost 5, 2008 at 8:07 am
gràcies, a vegades em dona per escriure aquestes coses i molt poques vegades em dona per publicar-les!