casa

Agost 3, 2008

Hay muy pocas personas que me hagan sentir, no como, sino en casa. Genial saber verlas y rodearse de ellas, no todos somos casa, ni siquiera refugio de lluvias, ni siquiera estancias vacacionales. Me gustan las casas cálidas de piedra y madera, de las que casi ya no quedan.

Me gustaría ser:
De la pareja, la enamorada
De vuestras amantes, la más apasionada
De las despedidas, la última mirada
De vuestras pieles, la más aficionada

De las nubes, la lluvia
De la mañana, el sol
Del amor, la o
Del beso, la saliva

De vuestras historias, la guinda
De vuestros males, la cura
De vuestros deseos, la guía
Y en vuestros domingos, la más anhelada

Ser tan atravesable como el viento y menos, menos volátil…

*La caresse et la mitraille
Et cette plaie qui nous tiraille
Le palais des autres jours
D’hier et demain
Le vent les portera


Noir Desir – Le vent nous portera

6 Responses to “casa”

  1. diana Says:

    miriam me he puesto muy triste leyendo tu texto

  2. Oscar Says:

    m’encanta el text!
    “del amor, quiero ser la o”…grande!

  3. Muntsa Says:

    del beso la saliva, no!
    asdhfasihfdshdf
    los labios!

    muamuamuamuamua!!

  4. losmundosdelisi Says:

    ruliña! que potito :P
    bicos gordos

  5. Sonia Says:

    “De las despedidas, la última mirada”

    quin text mes bonic!!!

  6. mirtres Says:

    gràcies, a vegades em dona per escriure aquestes coses i molt poques vegades em dona per publicar-les!

    ;)


Leave a Reply