if you leave it alone…

La setmana passada tenia els ulls posats en un esdeveniment: el concert dels Wave Pictures, perquè crec que he arribat a un punt on m’hauria de preocupar i tot de ‘lo‘ fan que arribo a ser. I va ser genial, BRUTAL, tot: sortir a corre-cuita de casa el dia que el Barça (ja guanyador de lliga) juga al camp-nou (tota una anada d’olla que demostra lo novata que sóc com a veïna de Les Corts). Correr fins a morir i pillar un taxi a l’avinguda Josep Tarradelles i arribar a l’Apolo on per sort m’esperaven a la cua (que sinó ens quedem sense entrades!). I els Wave… i els mil LP que van tocar, em sembla que vaig plorar i molt, en una cançó especialment i potser és millor que no toquessin una altra cançó, que sinó ja… a moco tendido!

en el fons ho sap tothom però no ho diu ningú:

If you leave it alone…
It gets sweeter and simpler and softer
and slower and younger the longer
you leave it alone

* And for each dear black sentence a sheer lack of tears
No I don’t want those words back I don’t miss those years
But if I could hold your knees again, under my chin again
If I could kiss your nose us both brittle and thin again

Maybe then baby then I could get light again
Maybe then baby then I could get light again
If I could kiss your toes
Kiss your ribs, kiss your fingers

Well maybe then baby then I could get light and then
I would be liked, I would be liked, I would be liked, I would be liked

Oh but, If you leave it alone
If you leave it alone
If you leave it alone

:’)