a un pas!

Ja fa temps que tinc ganes de plasmar això aquí. Oh i tant!, i quan hi penso, hi penso però no ho faig. I estàs a  la piscina i et ve la frase de nou i avui, per fi!, per fi puc dir que gairebé ho he entès:

‘Míriam, a veces en esta vida para ganar hay que perder‘, semblava més fàcil he de dir, i m’ha costat i molt!, però crec que estic a un pas, molt petit ja, de fer-m’hi a la idea. Ja està, ho he acceptat, sin más!, i ara que he deixa’t de mirar enrere, he passat moltes pàgines i de cop i volta com a regal inesperat tot es regularitza al meu voltant i començo a guanyar i molt més del que m’esperava, guanyar i sorprendre’m amb mil coses i sobretot amb un somriure que no s’esborra. Ja era hora de que ho entengués, però suposo que hi ha processos en aquesta vida que duran un temps, però són processos que s’han de passar, que et traslladen d’un estat a un altre, d’una Míriam a una Míriam’, amb plus per tu, un plus molt personal de valor incalculable. Que ja està, que es tanca un cicle important que suposava petits semicicles i ja està.

I quan ho entengui del tot és la senyal de que tot això, s’acaba, pq això ja no té sentit, és la fi d’una era, l’inici ‘in crescendo’ d’una altra.