Oh my God!
novembre 20, 2008
L’Andreä va deixar un recopilatori de Novembre per descarregar al seu blog i he de dir que a mi el tema de la Ida Maria m’ha encantat!, moltes gràcies, high recommended!
“Find a cure
find a cure for my life
Put a price
put a price on my soul
Put a smile
put a smile on my face”
Oh my GOD! Ida Maria, i el vídeo també m’agrada!
two very different things
novembre 12, 2008
‘ there are wants and there are needs
and they’re two very different things
you can love or be in love, again,
they’re two very different things,
yes they’re two very different things’
The long Blondes – Weekend without make up
Frases queridas de filosofias y vidas
agost 9, 2008
A algun lloc havia de donar cabuda a tot aquest saber popular que m’han dedicat personetes molt properes:
” Míriam, hazme el favor de cuidarte o te mato“, acompanyat d’una abraçada- Laura Ladman
“ Espero que consigas todo lo que te propongas en esta vida, todo con devoción y nada por obligación” – Toni Gómez, el meu padrí. I totally agree, no penso der res per obligació en aquesta vida, res, rien, nada, nothing, niente…
” Es importante, ante todo primordial, hay que dejar salir antes de entrar” – Nueva Vulcano en boca de la sra. Muntsa, tot un emblema que la Muntsa m’ha regalat en unes cuantes ocasions aquest any.
“ Lo obvio no es discutible” – Frase insignia de Dianayr, aplicable a tot, vaig pendre nota, no s’ha de discutir per obvietats, no perdrem el temps, home!
” La envidia es mejor despertarla que sentirla” – Frase que me ha repetido hasta la enésima JP, el amigo culebrero que pulula por tierras finlandesas en estos momentos.
” El trabajo es una invasión a nuestra privacidad” – Woody Allen
” La vergonya és un moment, el record tota la vida“- Frase que se’t passa pel cap quan penses que vols una foto amb un famós. Frase molt recorrent en cercles periodístics (h h h)
” All things go, all things go” – Gran Sufjan Stevens, citat pel mateix Joanmi a la seva primera novel·la (esper més novel·les amb delit)
M’he deixat la teva?, si us plau deixa’m un comentari amb la teva aportació, em farà molta il·lusió, i com la vida és això, il·lusions, pos eso… estaré fora durant uns dies, espero les vostres aportacions!
Us deixo amb bona musiqueta, amb fotos al flickr, al fotolog… feu-me el favor de ser taaaaan feliços!
Paris Combo , si algú em diu el títol d’aquesta cançó seré molt feliç!
… i no pot faltar la Carrà, per favor!
Hay que venir al Sur – Rafaella Carrà
“sin amantes, esta vida es infernal”
“todos dicen que el amor es amigo de la locura
pero a mi que ya estoy loca es lo unico que me cura”
Fiesta de la Carrà y el Fary
agost 1, 2008
Raffaela Carrà és una GRANDE i m’està alegrant el dia a la office, FIESTA, FESTIVAL, per tots vosaltres!, gaudiu-ne amb responsabilitat!
i aques vídeo del Fary no té desperdici… ai los porros!
Tonto
maig 2, 2008
Estic cansada. Us deixo amb una “cançó” (més aviat diàleg) d’Antònia Font: Tonto.
Obriu les orelles i ingeriu les paraules!
Robot
abril 30, 2008
Fer de Sònia em sol deixar feta Kao… no sé si és pel ferro, però últimament em sento una mica Robot, suposo que en part és bo, en part, no. Vaja, com tot!
Diga’m què penses es vespres
quan es mecànic t’apaga,
quan fas un canvi de software,
sempre que te reprogramen.
Recordaries un somni:
transbordadors lluminosos,
un astronauta, un satèl·lit
d’uns acabats horrorosos.
Es oceans i sa lluna,
es teu caràcter és hermètic,
amb sa mirada perduda
dins un planeta desèrtic.
Robot eficient, més intel·ligent
que sa gent i de molt,
sa computadora amb un segon sumarà
totes ses estrelles d’aquest món.
Robot innocent,
es deshumidificador no te sent,
s’electrodomèstic és un puto enxufat
i no sabrà mai que és s’amistat.
Diga’m què penses es vespres
quan es mecànic t’apaga,
quan fas un canvi de software,
sempre que te reprogramen.
Tots es secrets d’una ciència
dins es teu xassís de ferro,
creus que va ser necessari
fer-te d’hexura tan feo.
Robot – Antònia Font
Primus: The Devil went down to Georgia
abril 14, 2008
Si us plau!, és taaaaan bonic!
Primus és una banda nord-americana de rock, van néixer a finals dels anys vuitanta i se’ls considera indies tot i que també diuen els que en saben que la seva música es situa a cavall de l’experimental i la fusió.
La cançó: The Devil went down to Georgia és una cançó original dels Charlie Daniels Band, un grup de folklore yankie total tipus country que no té desperdici. Jo personalment em quedo amb la versió de Primus, però la lletra original és dels Charlie, és una d’aquestes cançons populars que es canta als nens petits, esperant que aprenguin alguna cosa del que es diu, bàsicament de moral cristiana per a no caure en la temptació del diable… però és molt divertit!
Anyway… us deixo amb el videoclip de la versió de Primus, una autèntica monada audiovisual!
Atenció a les gallines, per favor!
Friday I’m in love
abril 11, 2008
I don’t care if Monday’s blue,
Tuesday’s grey and Wednesday too.
Thursday, I don’t care about you.
It’s Friday, I’m in love.
Monday, you can fall apart.
Tuesday, Wednesday, break my heart.
Thursday doesn’t even start.
It’s Friday, I’m in love.
No tinc gaires motius per estar contenta, però els The Cure tenen la cura (valga’m la redundància) de tot amb el seu Friday I’m in love. Doncs res, que vull compartir aquest “temazo” amb vosaltres que em llegiu, amb totes aquestes personetes que per A o per Z or something in between us passeu per aquí.
Tant és… it’s friday!, we should be in love!
Biffy Clyro
març 25, 2008
Biffy Clyro és sens dubte un dels meus grups preferits del moment. Es van formar en 1999 a Glasgow i amb el seu àlbum debut “Blackened Sky”, el 2002, van esdevenir tot un descobriment per a les llistes britàniques. I highly recommend them, sobretot per aquells que us declareu fans de Nirvana i grups com Red Hot Chili Peppers, i el bon rock en general.
El grup està format per Simon Neil (veu i guitarra), Ben Johnstone (bateria i veu) i James Johnstone (baix i veus).
El seu últim disc: “Puzzle“, és l’esperat quart àlbum de la banda, i el primer que fan amb 14th Floor Records. Gravat a Vancouver i produït ni més ni menys que per GGGarth Richardson (Rage Against The Machine, Red Hot Chili Peppers) i barrejat per Andy Wallace (Foo Fighters, System of a Down, Rush), l’àlbum té un total de 13 cançons, a quina més bona. Puzzle és el resultat de fer dels sentiments cançons… les lletres són increïblement maques i treballades (no puc ser objectiva).
Biffy Clyro tan sols han trepitjat Barcelona en tres ocasions i sempre com a teloners:
La primera com a teloners de Bloc Party als quals els hi donen deu mil i una patades, el passat 16 de maig del 2007, si, si I was there.
La segona “a lo grande” com a teloners dels grans Rolling Stones en el seu últim concert a Barcelona, el passat 21 de juny del 2007, on no vaig poder assistir per motius econòmics.
I la última… que em vaig perdre per aquelles coses de la vida que una no s’assabenta a temps etc., el passat 16 de febrer com a teloners dels magnífics i idolatrats (per mi) Queens of the Stone Age.
Sense menys preàmbuls… això que sona, o hauría de sonar, perqué si fos un blogspot sonaria (indignació amb wordpress) és la tercera cançó del seu últim disc, l’esmentat Puzzle i la cançó Who’s got a match?, si seguiu el link, us trobareu amb la magnífica lyric :’) pèls de punta darlings!, sinó s’escolta, clickeu aquí.
He dit!
Biffy Clyro
