mindtime

Últimament el meu blog estava prenent una vessant massa personal i jo no sóc tan personal. Així que avui, aprofitant que m’he posat el meu “cintu” punki amb punxes (per que no se m’acosti ningú, que más vale prevenir que curar ) estic preparada per parlar, criticar i etc. tot molt legitimament, com una bona periodista, sobre la COPE, vaja el treball que vaig presentar ahir i em va portar de cap el pont. De moment, us deixo amb la introducció, probablement un altre dia pengi les conclusions. Si algú creu que no podrà viure sense llegir-se’l tot sencer que m’ho faci saber i li enviaré una còpia. Salut!

Petita Introducció al treball

Durant les últimes setmanes he escoltat la COPE durant més del que és habitual en mi, ja que no l’escolto mai, sé que probablement faig malament, ja que per a ser una bona periodista, hem de veure, llegir i escoltar de tot. El que passa és que em posa de mal humor escoltar la COPE. Malgrat això crec que he fet un esforç considerable, des de zero, intentant esborrar imatges preconcebudes que tenia al respecte.

Segurament, i és un tret característic en mi, he triat la COPE perquè suposava un doble repte considerable: en primer lloc, millorar el pèssim treball que vaig fer l’any passat sobre la cadena i en segon terme donar-li una segona oportunitat a l’emissora i aprendre dels seus errors i de les seves coses bones, perquè la COPE també té les seves coses bones, com tot. A més, crec que està bé agafar mitjans que no siguin del meu consum habitual, perquè així puc estar més atenta, separar-me de les meves implicacions personals i veure si allò que fan és o no legítim, més enllà de les valoracions personals i opinions.

A grans trets he aconseguit varies coses: d’una banda he après a no alterar-me per aquelles afirmacions amb les quals estic en total desacord i de l’altra no puc negar, com deia, que he trobat continguts amb els quals m’he interessat. Això sí, he destriat tota la informació política i religiosa, ja que em considero radicalment diferent en aquest sentit, però bé, cadascú que cregui i faci el que vulgui, això també ho tinc, el respecte és primordial i crec que aquest és un treball on he intentat que fluís la professionalitat, espero haver-ho aconseguit.

Afegit pel blog: No deixa de sorprendre’m l’expressió Mentira chuza!

Una cançó ideal per aquest post: Boikot - No pierdo el tiempo

Ja havia dit que estava punki!