Savouring life

Una proposta de Projecte per NAV2

Després de reflexionar-ho molt, i aquí ho deixo a la reflexió, estic pensant en fer el meu projecte de NAV2 sobre aquest videoclip de Biffy Clyro, no exactament del videoclip, que com podreu veure és lineal però no narratiu, d’això es tractava, no? Doncs de fet, i més concretament, m’agradaria agafar una de les frases, i en general el significat de la cançó. Crec a més que el videoclip és un bon exemple, potser us avorreix una mica, perquè no passa res, a mi m’agrada!

La frase de la cançó és:

Cause I’ve started falling apart I’m not savouring life
I’ve forgotten how good it could be to feel alive.

I arrel d’això, de la frase, em plantejo fer una exposició sobre el que seria assaborir la vida, seria una exposició gustativa amb la intenció de transmetre estats, sentiments i coses que en definitiva fan que assaborim la vida, i tot això utilitzant el nostre paladar, molt orgànic tot plegat. Difícil?, si, ho sé… però, oi que si fos possible hi aniríeu…

A què te gust l’amor?, la tristesa?, el sexe?, l’egoisme?…

Impossible is nothing (com diu la coneguda marca)!

Tan sols és una idea, no sé si serà factible.

Biffy Clyro – Machines, Puzzle

Biffy Clyro

Biffy Clyro és sens dubte un dels meus grups preferits del moment. Es van formar en 1999 a Glasgow i amb el seu àlbum debut “Blackened Sky”, el 2002, van esdevenir tot un descobriment per a les llistes britàniques. I highly recommend them, sobretot per aquells que us declareu fans de Nirvana i grups com Red Hot Chili Peppers, i el bon rock en general.
El grup està format per Simon Neil (veu i guitarra), Ben Johnstone (bateria i veu) i James Johnstone (baix i veus).
El seu últim disc: “Puzzle“, és l’esperat quart àlbum de la banda, i el primer que fan amb 14th Floor Records. Gravat a Vancouver i produït ni més ni menys que per GGGarth Richardson (Rage Against The Machine, Red Hot Chili Peppers) i barrejat per Andy Wallace (Foo Fighters, System of a Down, Rush), l’àlbum té un total de 13 cançons, a quina més bona. Puzzle és el resultat de fer dels sentiments cançons… les lletres són increïblement maques i treballades (no puc ser objectiva).

Biffy Clyro tan sols han trepitjat Barcelona en tres ocasions i sempre com a teloners:

La primera com a teloners de Bloc Party als quals els hi donen deu mil i una patades, el passat 16 de maig del 2007, si, si I was there.
La segona “a lo grande” com a teloners dels grans Rolling Stones en el seu últim concert a Barcelona, el passat 21 de juny del 2007, on no vaig poder assistir per motius econòmics.

I la última… que em vaig perdre per aquelles coses de la vida que una no s’assabenta a temps etc., el passat 16 de febrer com a teloners dels magnífics i idolatrats (per mi) Queens of the Stone Age.

Sense menys preàmbuls… això que sona, o hauría de sonar, perqué si fos un blogspot sonaria (indignació amb wordpress) és la tercera cançó del seu últim disc, l’esmentat Puzzle i la cançó Who’s got a match?, si seguiu el link, us trobareu amb la magnífica lyric :’) pèls de punta darlings!, sinó s’escolta, clickeu aquí.

He dit!
Biffy Clyro