Sempre he trobat difícil estimar als homes. [...] És increïble que una dona pugui estar-se gaire temps casada amb un home. La majoria dels que he conegut són manaires, o passius o obsessius, i passats els vint-i-cinc anys, més o menys, ja no són atractius segons cap estàndard. Si n’hi ha algun que sigui agradable a la vista el contracta la indústria fotogènica. La bellesa no forma part del repertori de la majoria dels homes que he conegut. I per tant, això s’ha d’esborrar de la seva llista d’actius immediatament. I llavors només et queda el seu comportament.
Són molt malhumorats, els homes; n’hi ha tants, que ho són. Són ressentits i violents, els que jo he conegut, gairebé com si la violència fos un hobby. [...] Són un gènere que sempre està conspirant, o si més no sempre sembla que estiguin conspirant perquè mai no et diuen què els passa pel cap.
[...]
Si diré que hi ha una característica que m’agrada dels homes, i és que normalment poden esbrinar com funcionen els petits electrodomèstics. En saben, d’arreglar això i allò. Però aquesta competència no mena ningú a la passió, només a trobar feina.
