final
Gener 12, 2009
Diga’m ses coses alegres es dematins
quan es meu natural es trist
i sé que tot s’espenya entre somnis i confusions.
Diga’m diluvis d’arena i de meteors
quan vull precipitacions
i sé que el món és ple de carrers i de carrerons.
Són problemes puntuals,
són defectes naturals.
I diga’m es wiskies amb cola que m’he begut
que ja se me gira un ull cap a l’infern
i no vull cometre cap més hivern.
Diga’m ses meravelloses instal·lacions,
piràmides i faraons i grans hotels,
total equipatge de prestacions.
Quin exemple més escàs,
quina ruïna, quin final.
‘final’ és una cançó d’Antònia Font, la trobareu al seu disc ‘Taxi’, de fet, és la primera cançó: primer comencen per un final, després ve una cançó més alegre (i mai millor dit).
En fi, la fi, serafí!
Herman Düne – I wish that I could see you see you soon
Desembre 22, 2008
:’)
lovely, lovely!
matinée
Desembre 1, 2008
Fa justament una setmana que vaig anar a veure en Franz Ferdinand i he de dir que amb aquesta cançó vaig saltar encara més com una boja. Aquesta cançó em recorda a fa uns quants anyets i uf, quantes coses han canviat!, anyway… You’ll find me in the matinée!
Bon inici de setmana i de mes! (todoenuno)
‘I time every journey to bump into you, accidentally
I charm you and tell you of the boys I hate
All the girls I hate
All the words I hate
All the clothes I hate
How I’ll never be anything I hate
You smile, mention something that you like
How you’d have a happy life if you did the things you like’
Míriam thinks its better in the matinée, in the dark of the matinée!
y que viva la Vida!
Novembre 22, 2008
oh, ooooh, ooooh, oh!
Mira que n’és de curiosa l’evolució humana, hi penso sovint, més que de tant en tant, sovint, ja és això el que vol dir sovint. Mira que he canviat amb el temps i mira com he de canviar, el millor de tot plegat és que el meu orgull està en el punt de canvi, en permetre’s aquest canvi i en pensar que tot canvi m’ha portat a on sóc, a qui sóc i a com sóc, i això em fa sentir orgullosa. De totes les incerteses més incertes de la meva vida, els meus neguits, maldecaps, dubtes, negacions entre altres, sempre n’he extret, no sé si el millor, perquè una no sap que era el millor fins que no ho perdut uns quants cops, però n’he extret l’essència, el què, el que sóc. He après a adonar-me de les coses quan les tinc i no quan les perdo i crec que això és impagable, reitero, aquest cop amb admiració: impagable!
Crec que no hi ha res millor en aquesta vida que viure-la amb tota la seva plenitud i als meus llargs 23 ho he fet, ho he fet taaaaaant què només pensar el que em queda em fa caure una llàgrima de felicitat. No sóc una persona que serveixi per estar trista, dolorida, enfadada, de fet no crec que ningú serveixi per això, però considero que hi ha persones a les que potser els hi escau o simplement es conformen amb aquests sentiments, no sé, és respectable si més no. El que intento descriure aquí imagino, de manera molt impurdent i patosa, potser, és la meva vivesa, les meves ganes de viure, perquè quan les sento tan endins fins i tot m’espanten, uh! Perquè quan l’optimisme esclata ho fa de forma que inunda la meva raó, no ho puc negar: sóc vital. Hi ha moltes coses que em fan pivotar i tornar a l’essència del meu conflicte vital, probablement siguin les que més m’eganxin, més em cridin, no és discutible. Saber qui ets no té preu, de debò, a més si sabent-ho del tot, o gairebé tot, tampoc m’agradaria semblar pedant, però si ho penseu ho sento, però és el vostre problema. Deia que coneixe’t i estimar-te (a una mateixa) tal qual (amb lo desastre i etc que puc arribar a ser) és simplificant: genial.
Parlava d’evolució i recordo quan tenia 17 anys i em tancava reiteradament a la meva habitació a escriure en un blog coses superficialment tristes i xungues i tancava el llum i em feia una fosca nit i escoltava el primer disc de Coldplay en bucle: Trouble, yellow, sparks, panic… i etc. i així m’envoltava, com suposo fem tots, en un univers fosc i fred, vaja que no hi ha res millor per enfonsar-se que voler fer-ho.
I segueixo parlant d’evolució i de Coldplay també, que mira que avui m’ha donat fort. I parlo concretament del single de l’últim disc, perquè en la seva evolució, també podríem dir que han pasat de la foscor a esciure himmes a la vida, com el títol d’aquest post. I esque, avui, per avui, companys, blogaires, amics, estimats, indispensables i etc. només puc dir-vos que sóc feliç mentre somric i em cau una llàgrima, i que: Viva la vida!
oh, oh, oh, oh…
Oh, who would ever want to be king?
Oh my God!
Novembre 20, 2008
L’Andreä va deixar un recopilatori de Novembre per descarregar al seu blog i he de dir que a mi el tema de la Ida Maria m’ha encantat!, moltes gràcies, high recommended!
“Find a cure
find a cure for my life
Put a price
put a price on my soul
Put a smile
put a smile on my face”
Oh my GOD! Ida Maria, i el vídeo també m’agrada!
two very different things
Novembre 12, 2008
‘ there are wants and there are needs
and they’re two very different things
you can love or be in love, again,
they’re two very different things,
yes they’re two very different things’
The long Blondes – Weekend without make up
I (L) Joan Miquel Oliver
Agost 10, 2008
En Joan Miquel Oliver, lletrista i compositor d’Antònia Font, que a més recentment ha escrit un llibre que és d’amor, i mai millor dit, (El Misteri de l’Amor, Empúries) ve en concert en solitari el proper 10 de setembre and I can’t wait!
Dades del concert:
Biblioteca Jaume Fuster
Plaça Lesseps, 20-22
España
Tel: +34 93 3684564
Web: www.bcn.cat/bibjaumefuster
Us deixo amb dos vídeos: Hansel i Gretel i T’estim com un loco i m’aguant
Hansel i Gretel
T’estim com un loco i m’aguant
“Només una cosa important: t’estim con un loco i m’aguant“
Salut i bones vacances!
Frases queridas de filosofias y vidas
Agost 9, 2008
A algun lloc havia de donar cabuda a tot aquest saber popular que m’han dedicat personetes molt properes:
” Míriam, hazme el favor de cuidarte o te mato“, acompanyat d’una abraçada- Laura Ladman
“ Espero que consigas todo lo que te propongas en esta vida, todo con devoción y nada por obligación” – Toni Gómez, el meu padrí. I totally agree, no penso der res per obligació en aquesta vida, res, rien, nada, nothing, niente…
” Es importante, ante todo primordial, hay que dejar salir antes de entrar” – Nueva Vulcano en boca de la sra. Muntsa, tot un emblema que la Muntsa m’ha regalat en unes cuantes ocasions aquest any.
“ Lo obvio no es discutible” – Frase insignia de Dianayr, aplicable a tot, vaig pendre nota, no s’ha de discutir per obvietats, no perdrem el temps, home!
” La envidia es mejor despertarla que sentirla” – Frase que me ha repetido hasta la enésima JP, el amigo culebrero que pulula por tierras finlandesas en estos momentos.
” El trabajo es una invasión a nuestra privacidad” – Woody Allen
” La vergonya és un moment, el record tota la vida“- Frase que se’t passa pel cap quan penses que vols una foto amb un famós. Frase molt recorrent en cercles periodístics (h h h)
” All things go, all things go” – Gran Sufjan Stevens, citat pel mateix Joanmi a la seva primera novel·la (esper més novel·les amb delit)
M’he deixat la teva?, si us plau deixa’m un comentari amb la teva aportació, em farà molta il·lusió, i com la vida és això, il·lusions, pos eso… estaré fora durant uns dies, espero les vostres aportacions!
Us deixo amb bona musiqueta, amb fotos al flickr, al fotolog… feu-me el favor de ser taaaaan feliços!
Paris Combo , si algú em diu el títol d’aquesta cançó seré molt feliç!
… i no pot faltar la Carrà, per favor!
Hay que venir al Sur – Rafaella Carrà
“sin amantes, esta vida es infernal”
“todos dicen que el amor es amigo de la locura
pero a mi que ya estoy loca es lo unico que me cura”
Mucho mejor: VACANCES de calores e incendios
Agost 5, 2008
* foto de la Dianayr i les seves lents que m’estimen!
A partir de JA comencen oficialment les meves esperades vacances i crec que el més necessari es una mica de descans i desconnexió, de no fer res, de res, absolutament res. Ho celebro amb aquesta foto a “lo Pete Doherty”. No tinc els plans gaire clars, de moment demà marxo a casa del meu padrí i suposo que tornaré divendres, i la resta ja veurem.
Hace calor, hace calor… ella tiene la receta para estar mucho mejor… només heu de preguntar-me!
Los Rodríguez – Mucho Mejor
Aunque, parece que hay un incendio por aquí…(Los Planetas en el link)
casa
Agost 3, 2008
Hay muy pocas personas que me hagan sentir, no como, sino en casa. Genial saber verlas y rodearse de ellas, no todos somos casa, ni siquiera refugio de lluvias, ni siquiera estancias vacacionales. Me gustan las casas cálidas de piedra y madera, de las que casi ya no quedan.
Me gustaría ser:
De la pareja, la enamorada
De vuestras amantes, la más apasionada
De las despedidas, la última mirada
De vuestras pieles, la más aficionada
De las nubes, la lluvia
De la mañana, el sol
Del amor, la o
Del beso, la saliva
De vuestras historias, la guinda
De vuestros males, la cura
De vuestros deseos, la guía
Y en vuestros domingos, la más anhelada
Ser tan atravesable como el viento y menos, menos volátil…
*La caresse et la mitraille
Et cette plaie qui nous tiraille
Le palais des autres jours
D’hier et demain
Le vent les portera
Noir Desir – Le vent nous portera
